L'HOME DEL TEMPS (Segona part)
( A l'Alfred Rodríguez Picó, amb simpatia ) (044)
No parla de calorades,
d'humitat i xafogor,
ara parla, amb amargor,
de la pedra i torrentades.
Ens falla moltes vegades
una mica, més no massa
i utilitza aquesta frase
quan ens parla de la fresca
i en tot això ens fa la llesca
perquè a vegades no passa.
El satèlit Meteosat
ens senyala una tempesta,
quan en Rodríguez contesta
que el llevant ho ha capgirat.
Començo ja està emprenyat
i molt més negre que el sutge
més, quan estic a la dutxa,
decideixo que només
creuré el libre del pagès
i el frare de la caputxa.
Epitafi
Del tres al cinc d'aquest mes,
el simpàtic de l'Alfred
confongué calor per fred
com uns ocells pels culés.
Tot va sortil-li al revés,
sols bufaren vents humits
i raigs de sol esquifits
i fallà la profecia
perquè durant nit i dia
va ploure pels descosits.
Setembre de 1994
L'HOME DEL TEMPS (3ª part)
(Pronòstic de l'Alfred Rodríguez Picó, pel dia 11 de març del 1995) (059)
Llevant, mar tempestuós,
núvols amb molta pluja
pistes de neu que el gruix puja
i un dia gens calurós.
L'amic Alfred s'ha confós,
sols han caigut dues gotes
que no han fet raucar granotes
i el sol ha daurat les fruites
i aquell que somnia truites
ha caigut de quatre potes.
Ell contempla el Meteosat
i ens pronostica un front d'aigües
i ha resultat que els paraigües,
només ens han destorbat.
Aquell front s'ha desviat
i tot succeeix al revés
i el seu nom queda malmès
i jo, que sóc un tanoca,
crec que si tanqués la boca
podria ser que plogués.
Març de 1995
L'HOME DEL TEMPS ( Dedicat a Emili Sala ) (151)
Amb borrasques o amb cicló,
sempre fent-nos bona cara,
a la tele surt encara
el bonastre d'en Picó.
Ens diu que plou quan fa bo
que fa calor quan fa fred,
que no es veurà cap bolet,
que venen sistemes frontals
que acostumen ser pardals
que venen d'un altre indret.
Ens lia de tal manera
que res del que diu m'empasso,
es porta com un pallasso
i no acaba la xerrera.
L'home farà carrera
treballant a Tele-3
fent algun cop el pagès,
sols un ratet cada dia
emana tal simpatia
que ens oblidem de l'estrés.
Ens vol tenir tan informats
que al predir s'allarga massa
quan molt sovint l'home es passa
perquè aquell jorn fan aiguats
que han sigut sempre ignorats.
Les altes i baixes pressions
es miren en ocasions
amb el temps i en medicina
com em digué una veïna
que estenia uns pantalons.
Amb un temps tan revoltat
l'home amb prudència calla
perquè molts cops també falla
el Satèl·lit Meteosat.
Tots, el diumenge passat,
diaris i televisions,
erraren les previsions
anunciant molta pluja,
un xàfec a Sanaüja,
quatre gotes a Pontons.
El mar bastant excitat
pel famós vent de llevant
poc a poc es va calmant
fins que queda aquietat.
Els núvols s'han allunyat,
han deixat caure ruixats
en molts llocs bastant migrats
i en altres poder un xic massa,
com per exemple Terrassa
i alguns llocs assedegats.
Aquest any noranta-set,
es l'any de l'ecologia,
i escàs ha sigut el dia
que ens hàgim pelat de fred.
Ja es fa pessadot l'Alfred,
des de primers de febrer
perquè sembla un pregoner
que cada dia ens recalca
que hi ha una potenta falca
que costa molt de desfer.
Va passar una nuvolada
l'endemà, ja cap al vespre,
deixant caure alguna nespra (1)
en mig d'una pixarada.
La va empènyer una ventada
i passà com un coet
i el retard al pobre Alfred,
que va oblidar-se del vent,
el va inflar de content
perquè per fi va fer fred.
Han perdut les isobares (2)
o no les varen pintar,
perquè es varen oblidar
que ferien grans ventades.
El temps fa males jugades
i no és una joguina
que encara que desafina
no tanqui el televisor
perquè no fan res millor
que el show Alfred i Molina.
A últims del mes passat,
sense pensar-s'ho l'Alfred,
va dir que faria fred
i aconsellar anar abrigat.
Jo que estic escarmentat
de les pífies d'en Picó,
vaig agafar un tremolor
pensant amb un temps calent
tan calent com el fort vent
que ens va ofegar de calor.
(1) Pedregada.
(2) Per una vegada, la "O" no porta accent.
La Tele 3 i els seus homes del temps (182)
Si és en Rodríguez Picó,
respectant el seu posat,
que ens mareja amb la humitat
no deixa la xafogor.
Per aquell que té dolor
o aquell altre que té asma,
en Picó és com un fantasma
que pretén intimidar
no parant d'aconsellar
que es posin un cataplasma.Si s'apropa un temporal
i els vents bufen de garbí,
la pluja no sol venir
ni cap sistema frontal.
En canvi farà molt mal
si ve un llevant al darrera,
per un port i una riera
i una mar enfurismada
queda encara més tronada
l'abans platja de Cabrera.Pot venir una gota freda
i en Molina no enterar-se
i amb uns segons inundar-se
Poble Nou i La Verneda.
Quan tot l'ambient es refreda
en Picó predica fred,
però no sap de quin indret
ha de venir, té la dèria
que vindrà de la Sibèria
o a on s'allotja en Pinochet.
Quan se'ns acosta un sistema
de la part de Portugal,
aquí ens arriba malalt
i amb uns núvols color crema.
Aquest fet serveix de tema
als savis de Tele 3
que expliquen a més a més
els aiguats de Barcelona,
el tornado d'Argentona
o el cicló de Cadaqués.
Parlar de l'anticicló
és parlar d'un mal parit
que estiueja a l'Estartit
com un pudent macarró.
Ens dona falsa calor,
ens omple d'un ambient fals
i tots el sistemes frontals
solen passar pels costats
negant-nos així els aiguats
i els pantans estan fatals.
Més ara per acabar
prenem-nos la cosa en broma
i arribem-nos fins a Roma
a veure quin temps farà.
Si molts cops solen fallar
també falla almenys un metge
que a un malalt l'hi posa setge
i el deixa com un drap brut.
Desitjo al galé barrut
que tingui un fals mal de fetge.
28-12-1998