Índex - Anterior - Següent

La balada dels Cruyff (107 i 129)

TEMPORADES 1973-1974, 1974-1975, 1975-1976, 1977-1978 (107)

Va venir d'Holanda
amb cara d'astut,
portava bufanda
i el moneder eixut.

Quan poc a poc s'ofegava
i tenia l'aigua al coll
el Barcelona el fitxava
sense fer gaire soroll.

Fou dels jugadors Blau-granes
el que més va destacar,
perquè brodant filigranes
una lliga va guanyar.

Despreciant qualsevol pausa
el Barcelona es centrà
i si sé per quina causa (1)
cap a Holanda s'entornà.

Faig present, perquè es recordi,
que, mentre al Barça va estar,
la dona li parí en Jordi,
un holandès català.

Quan retornà a Holanda
cantava cançons,
portant per bufanda
uns quants milions.

(1) Topada amb l'entrenador Weissweilwer, substitut de Michels.

 

TEMPORADA 1988-1989

Rebé una trucada
i emprengué el camí,
aquesta vegada
jugant-se el destí.

La temporada passada,
va ésser la dels merders,
la plantilla revoltada
contra els amos verdaders.

Tots la tenien jurada
per fer fora al president
i aquest amb una jugada,
els va enviar a tomar vent.

Sols quedà en Zubizarreta,
l'Alexanco i algú més,
perderen la samarreta
l'entrenador i els demés.

També procurà revelar-se
l'entrenador Aragonès
i per intentar embolicar-se
el rellevà l'holandès.

Vingué a Barcelona
en un mal moment,
trobar gent molt bona
resultà un torment.

 

TEMPORADA 1989-1990

La glòria fou poca
i va ser un mal any,
es guanyà la Copa
i fou l'únic guany.

Es quedaren sense Lliga
i es va jugar una final,
els jugadors feren figa
i el seu entrenador igual.

Les esperades victòries
tardaven molt a arribar
i unes quantes velles glòries
aquell any varen marxar.

Hem de destacar en Migueli,
un jugador sense preu,
que li tenien cangueli
les rates del Bernabeu.

Sentíem regnar la calma
esperant una explosió.
Qui s'enduria la palma
la vinent competició ?

S'ensumava el dia
de canvis de temps,
que el blanc colliria
grapades de fems.

 

TEMPORADA 1990-1991 (129)

A jugar a pilota
ensenya a l'equip,
de ser la riota
ja n'estava tip.

Ja feia cinc temporades
que el Real Madrid era el gall,
com en èpoques passades
era qui es menjava el tall.

Jugant com cal la pilota,
un Barça unit i amb braó
al gallet Madrid derrota
i li talla l'esperó.

Del triomf sorgí la brossa
al centralisme esportiu,
comença a cagar en Mendoza
que és un home venjatiu.

Treballant sense fatiga
demostrà que era un entès,
si el Barça guanyà la lliga
fou mèrit de l'holandès.

Triomfal temporada
del geni holandès
la lliga guanyada
i un Madrid sorprès.

TEMPORADA 1991-1992

Fou un any propici
per l'entrenador,
sabia l'ofici
i fou el millor.

Sols un puntet els portava
l'equip de la capital
i la lliga els regalava
perquè a l'illa ho feu molt mal. (2)

El mot havà per habano
el vull castellanitzar,
per poder dir que en Valdano (3)
és honrat i de fiar.

Jugant la copa d'Europa
en un camp que és molt anglès,
els va fer guanyar la Copa
d'un cop franc, un holandès. (4)

Fou la millor temporada
de l'equip barcelonès
i tot gràcies a "l'hinxada"
i als esclaus de l'holandès.

Es cobrí de glòria
el gran holandès,
i tanta victòria
no assolí mai més.

(2) Tenerife
(3) Entrenador del Tenerife
(4) Ronald Koeman

 

TEMPORADA 1991 - 1992

Després de guanyar la lliga
en feren una de grossa,
emprenyar al senyor Mendoza
posant-l'hi al cul una ortiga.
Altre cop, cosa ja antiga,
el Madrid passá al davant
i com l'any proper, un gegant,
conegut per en Valdano,
feu quedar com un "marrano"
a un Madrid desconcertant.

L'il·lustre senyor Mendoza
aquella nit no sopà
i els jugadors convocà
per donar-los una coça.
La cosa va ser tan grossa,
que inclòs va avorrir la sopa,
quan va saber que la Copa,
pels equips més envejada,
d'un cop franc era guanyada
per l'equip més gran d'Europa.

No oblidem a l'holandès,
que aquell any tan gloriós
va ser l'home més famós
que va existir a l'univers.
Una colla d'anys després
es recorda aquesta gesta
com si florís la ginesta
tot i estant a ple hivern
i si en Cruyff portà l'infern
sols ell sembrà la tempesta.

TEMPORADA 1992 - 1993

El Club Futbol Barcelona
tenia un equip excel·lent
i un Stoitxkov molt valent
i una plantilla molt bona.
L'entrenador alguna estona
estava com atontat
i feia algun disbarat
fent canvis improcedents
que a ningú agradaven gens
per trobar-ho exagerat.

 

Uns canvis que els retardaven
d'un Madrid adelantat
i a un partit del campionat
tan sols un punt els portaven.
A Tenerife jugaren
els blancs de la capital
i allà, la passaren mal
perquè de nou la cagaren
i els del Barça així triomfaren
guanyant el partit final.

 

En Valdano un altre cop
va ser un entrenador honrat
perquè sortís derrotat
el que encara era un llop.
El Barça va fer el retop
destruint tota la tropa
dels equips més grans d'Europa
per plantar-se a la final
amb el Milà de rival
aspirant a una altra Copa.

 

TEMPORADA 1993 - 1994

Quan va començar la Lliga
i els resultats eren bons,
en Cruyff, pels quatre cantons,
digué que farien figa.
És com si passés una ortiga
pels collons dels jugadors
i als de tots els seguidors,
que creient les profecies
d'aquell que es creu el Messies,
començaren els errors.

Un jorn va perdre la Copa
amb un equip de Segona
i per poc no s'abraona
per desfer la seva tropa.
S'en parlà per tota Europa,
perquè, si és greu que perdés,
set o vuit dies després,
la desfeta fou més grossa
quan al camp del Saragossa
va perdre per sis a tres.

Passada aquella tempesta
ja no hi va haver cap més reny,
l'entrenador posà seny
i va ser com una festa.
Després de la reconquesta,
l'equip de sempre s'unia
i jugava amb alegria
i el porter Zubizarreta
no pensava amb la banqueta
estant a la porteria.

 

L'entrenador els va dir:
"si desitgem el guardó
hem de jugar molt millor ..."
i tot l'equip va complir.
Vàrem poder conseguir,
amb un esforç sobrehumà,
cada setmana guanyar
convertir-se en un allau,
que fins va batre, al seu cau,
a un Madrid que es va emprenyar.

Arribà el dia final
i ho teníem molt fotut
perquè un equip conegut
els podria fer molt mal.
Abans de llençar el penal,
ni una mosca respirava
i el Deportivo el fallava
perquè els nervis feren figa
i el gallec perdé la Lliga
mentre el Barça la guanyava.

Amb el triomf, fora penes,
coets, petons i abraçades
persones esperançades
de sortir triomfants d'Atenes.
Però les ments més serenes,
creien difícil guanyar
a un equip com el Milà,
que atresora molta història,
més als culés, plens d'eufòria,
l'optimisme els ofuscà.

Amb avió i autocar,
anaren a rebolcons
disset mil socis dels bons
que ho varen pagar molt car.
Els seus no varen guanyar,
ni va haver gol de l'honor
i empassant-se l'amargor
i envoltant-se en un sudari
passaren per un calvari
de llàgrimes, sang i suor.

La Junta volant marxà,
potser ignorant el problema
i això plantejà un dilema
que algun dia se sabrà.
Dels que varen viatjar,
un ,no paint la desfeta,
va inventar una malifeta,
més sagnant que les espines,
per carregar-se en Salinas
i al porter Zubizarreta.

Davant la televisió,
l'entrenador va fer un tracte,
renovar un any el contracte,
de qualsevol jugador,
si quedava campió.
Com en Cruyff no té memòria
això ha passat a la història
com una jugada bruta
i ademés, sense disputa,
com una pila d'escòria.

El Barça ha guanyat la Lliga
i és subcampió d'Europa
i si s'ha perdut la Copa
no ha sigut per la fatiga.
Ni com a tradició antiga,
ni com un acte de fe,
no s'ha anat a la Mercè
com un flamant campió
i aquell presumpte aliró
ha resultat ser un merder.

TEMPORADA 1994 - 1995

Tirat en Zubizarreta,
encara internacional
com que era tan animal
va fitxar una parelleta.
La primera papereta
que en Busquets ens demostrà,
a tot el camp va aterrar,
perquè feia unes sortides,
tan bèsties i suïcides,
com si anés a pasturar.

D'aquella gran davantera
que entusiasmava a les masses
es va esfumar en quatre fases
i va deixar de ser el que era.
En Romario de cacera,
en Laudrup ens va deixar
i el "Mister" va canviar
a l'Stoitxkov per mandrós
i aquell any va tocar el dos
l'home que Europa ens guanyar.

Amb tot aquest panorama
no s'ha d'ésser endeví,
per saber el que succeí
i que fou molt més que un drama.
Fent molts cops de lligacama
en prou feines s'en sortí.
la U.E.F.A. pogué assolir
mes va sofrir un gran revés
no evitant que es proclamés
campió el Real Madrí.

TEMPORADA 1995 - 1996

Dos mil milions de pessetes
el Barcelona es gastà
i l'holandès va fitxar
a unes quantes figuretes.
Alguns d'ells falsos atletes
que es creien ser genials,
com en Kodro, un geni fals,
que es creia un golejador
i que inclòs tenia por,
als llançaments de penals.

Amb tots aquests jugadors,
comprats a la seva mida,
semblava el club de la sida,
exceptuant certs valors.
Ell ja no feia favors
i als arbitres insultava
i ni molt menys s'assemblava
a l'holandès de les copes,
ni comandava a les tropes
com abans acostumava.

Va caure a la decadència,
amb el títol al alcanç
i al no ser l'home d'abans
assolí la incompetència.
S'absentava en gran frecuència,
deixant en Reixach tot sol,
que fent cara de mussol,
feia sempre el que el manava,
mentre en Cruyff renunciava
ser el més famós del futbol.

 

Índex - Anterior - Següent