La  Hermandad  Sindical (195)

L'any 1998 es va celebrar el 75 aniversari del Sindicat de Cabrera de Mar. En Josep hi va viure un grapat d'anys i va exercir com a secretari de aleshores anomenada "Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos". En part, en fa responsable a aquesta feina de la seva malaltia, ja que es capficava en excés en la seva tasca.
 Això es pot veure reflectit al text. Fruit potser d'una petita venjança?
Aquest vers, és incomplet i, per tant, no té data, ja que l'autor no l'ha acabat i segurament tampoc pensa fer-ho.

 

Als anys 60, El Sindicat contractava gent que venia de fora de Catalunya per a fer les tasques de les "campanyes de la patata". Eren els immigrants d'aleshores i dormien al mateix edifici. Un grapat de bons treballadors, acompanyats d'en Josep ( a l'esquerra)

 

Molt semblant a les barraques
una casa que s'enruna (1)
que afegint-hi una comuna
semblava un corral de vaques.
Les parets plenes de taques,
humitat inclòs l'estiu
i d'escarabats un niu.
I aquí nosaltres vivíem
i sovint emmalaltíem
en un ambient tant nociu.

(1) Encara existeix, a Vilassar de Mar. No s'estranyin que per aquesta causa utilitzi el present. Ningú més hi ha viscut.

No vaig parar de buscar
una casa amb condicions,
ni en els més foscos racons
del poble la vaig trobar.
Buscant em vaig enterar
que a Cabrera al Sindicat
existia un altercat,
que manaven uns pirates
que als pagesos les patates
a molts no havien pagat.

Sent sucursal de la C.O.S.A.(2)
un inspector hi va enviar
i el que l'home hi va trobar
era pitjor que la brossa.
Vaig veure passar una rossa
i no sé si em va inspirar,
la casa que vaig buscar
potser estaria a Cabrera
i com un bon empleat que era
assolí a aquell poble anar.

(2) Càmara Oficial Sindical Agrària de Barcelona.

Vaig demanar una excedència
i Sindicats accedí,
la casa era per a mi
amb un xic de paciència.
El Delegat amb urgència
va fer-me la credencial,
de secretari local
amb moltes atribucions
inclòs tallar els esperons
si algú feia l'animal.

No és estrany el desastre,
comptes deutors manegats
i uns talons falsificats
que vistos vaig perdre el rastre.
És com si una mà de sastre
assolís fer fonedís
documents de compromís
i proves per un jutjat
un d'ells em fou arrencat
al negar-li jo el permís.

Com que jo no consentia
que es fessin coses mal fetes,
engegar-me a fer punyetes
m'enviaren un cert dia.
Tingueren la gosadia
de suspendrem, previ acord.
El prohom no tingué sort
perquè el pregar el cessament
l'enviaren a prendre vent
tot donant-li el passaport. (3)

(3) Els varen destituir a tots, menys els socials.

Es va nombrar una gestora
i en fou president en Lladó
amb la bona intenció
perquè pedaces l'estora.
Feble i molt dur tot a l'hora,
atent, educat i amable
fou un president estable
amb un deix estrafolari
consentint que el secretari
cobrés un sou miserable.

LA MUTUALIDAD AGRÀRIA

Per acabar-ho d'adobar,
sobrats de tasca diària,
per pebrots la Mútua Agrària
ens varen encolomar.
De feina ens en va sobrar
i edemés molt mal pagada,
al pagès de la contrada
li endossaven uns cupons
que al ser vells els eren bons
per cobrar una merderada

Un tres i mig per la C.O.S.A.
un ú i mig per la "Hermandad" (4)
era el més gran disbarat
i una estafa deshonrosa.
Aquesta cosa viscosa,
al pobre corresponsal
li treia molt la moral
perquè el sou era migrat,
sense això no hagués cobrat
de la C.O.S.A. el personal.

(4) Secretari-corresponsal

LES "MATARÓ POTATOES"

Per no saber on ficar-les
perquè anaven tan barates
tres presidents les patates
decidiren exportar-les.
Varen triar per portar-les
a la malvada Anglaterra
que al finalitzar la guerra
i acabar amb l'escarbató
hi posà la condició
rentades i sense terra.

País que van per l'esquerra,
que per cervell porten un roc
i es va portar com un porc
mentre durà nostra guerra.
El ruc encara s'aferra
a quedar-se amb el Penyó,
és un lladre de debò
i si hi portaren patates
és que anaven molt barates
en el Born i a Mataró.

Ells foren els compradors
i els llogats uns morts de gana
i el pagès un ser que mana
i explota els treballadors.
Tres foren el fundadors
perquè els tres eren molt vius
els demés foren captius
per no saber protestar
i aquells tres varen fundar
els Serveis Cooperatius.

Afegint amb gran primor
"de patates primerenques", (5)
construint, amb moltes penques
un camp de concentració.
Pencant per obligació
no dormíem ni menjàvem
amb molta sort escapàvem
per poder fer un ressopó
perquè amb les nostres "Mataró"
al poble anglès atipàvem.

(5) "Serveis cooperatius de la patata primerenca."

Ara parlem de Cabrera,
la tercera sucursal,
un secretari anormal
s'hi emmerdà com una fera.
En un moment de ceguera
accepto el comandament
penedint-me formalment
al veure que la jugada
només era una putada
que va fer-me el president.

Quan li tocava el torn
a una partida tarada
de seguida era portada
a empastifar tot El Born. (6)
Després més calent que un forn
l'amo d'aquella merda
deixava a la junta verda
i al secretari també
al·legant que estava bé (7)
quan era un dic amb esquerda.

(6) Antic mercat central de Barcelona
(7) La mercaderia

El Servei d'Immigració,
triats de vàries regions,
ens envià uns vint peons
sense comptar els d'Aragó.
El peonatge no fou bo,
vermell portaven el nas, (8)
el seu treball un fracàs
perquè no eren pagesos
excepte els aragonesos,
sort d'ells sortírem de pas.

(8) La majoria anaven sempre embriagats.

Els tios d'Immigració
exigiren bon hostatge
per aquella gent salvatge
que es mereixia presó.
Sempre hi ha alguna excepció
i per allà es trencà el fil
perquè en una nit d'abril
un d'aquests s'embriagà
i a un company apunyalà
pres per la Guardia Civil.

Nota: Una ferida lleu. La vaig haver de curar jo perquè el metge es va negar a fer-ho. Avisada la Guàrdia Civil, en el quartel només hi havia un guàrdia, que estava sol i els demés estaven de ronda. Per sort trucaren la porta de ferro dient que eren la Guàrdia Civil. Per casualitat, un dels dos guàrdies era el comandant de lloc, amic meu. Informat, em va dir que tornés al llit, que ell es feia càrrec de tot.

Aquell any va ser un merder,
mercès als d'Immigració
que ignorant la corrupció
miraven que estessin bé.
L'Espanya del carnisser,
que es quedava amb les divises,
els donà monedes grises,
amb el seu rostre gravat,
creia al pagès ben pagat
per les compres més precises.

S.O.I.V.R.E. fou un organisme
impregnat de mala olor
que quan feia una inspecció
era per rompre'ls la crisma.
Quan havia un cataclisme
inspeccionant un vagó,
si el contingut no era bo
exigien son retorn
i el seu destí era el Born
o al menys ho creia el tauró.

Quan marxaven a sopar
qualsevol treia uns quants coves
posant-hi patates noves
que es poguessin admirar
procurant-hi no posar
patates cuites pel Sol,
menjades pel rossinyol
i al·ludint la taca verda
i l'endemà amb l'altre merda
el vagó emprenia el vol.

L'últim dia d'embarcar
dos d'aquells temuts taurons
ens tombaren dos vagons
amb ànims de fer emprenyar.
Un cove varen trobar
amb un xic de patató.
Exigí doble inspecció,
obligant a treure els coves
i per ells notícies noves
que no es quedés cap vagó.

Nota: No està ben dit doble inspecció. Era correcte "segona". Varen fer buidar els dos vagons i quan els hi semblava feien separar un cove, fins a vint (deu per cada un d'ells). Els feien obrir un a un i, si solament en sortia un en males condicions, el vagó era rebutjat i no sortia. Els vint coves portaven mercaderia magnífica i els dos vagons varen sortir vers Anglaterra.

Aquell any va ser de por.
Potser alguns recordareu
que vàrem anar a Cardedeu
a comprar un transportador (9)
En Carbonell fou l'autor (10)
perquè es creia estalviar.
El que varen fabricar
era un trasto amb quatre llates
que per pujar les patates
se l'havia d'empenyar.

(9) Una cinta transportadora per la cadena de selecció i envasat de les patates.
(10) Antoni Carbonell i Pol

El treballador, el pagès
i alguns membres de la junta,
els va venir d'una punta
que el tinglado no els caigués
Un home bastant desprès,
malgastant-se la salut,
cap pagès mai s'ho ha cregut
per ser una gent molt estranya,
que el qui salvà la campanya
va ser un secretari astut.

Preparant-se l'any següent
per burlar als d'Immigració
anaren a l'Aragó (11)
a reclutar força gent.
En varen venir menys de cent,
una dotzena en total,
sense contar al caporal,
tots ells ben documentats,
i els d'Immigració emprenyats
perquè tot era legal.

(11) Els bons talls se'ls menjaven els de la junta. La merda pel secretari-encarregat.

D'un gran fet explicar em plau
per recordar fins que em mori,
els tres grans i en Roc Batllori (12)
anaven al quarto blau,
tancaven la porta amb clau
per fabricar una porcada
no invitant a gent honrada
que els podia contradir
perquè el diner a repartir
era una cosa sagrada.

(12) No hi va tenir res a veure.

D'una forma aproximada
repartien els diners
per poder pagar al pagès
de manera escalonada.
La distribució era honrada?
Personalment crec que sí,
el que trobo un xic mesquí
fou no abatre aquella porta
i cridar amb la veu ben forta:
El que vulgui pot venir.

Varen fer vàries jugades,
sempre a favor del pagès,
quan no eren prou els tres
per jutjar-les encertades.
Tenien les mans lligades (13)
per un contracte firmat
estaven molt ben fermats,
no hi valien ignoràncies
a "pérdidas i ganancias"
s'hi llegia en un costat.

(13) Els pagesos associats.

El Covent Garden fallà (14)
i no es venien patates,
a cap preu, ni molt barates
i es tingueren de llençar.
No es volgué recuperar
i amb les poques que es venien
bastants diners s'hi perdien
i fallà l'Estat Major,
no parant l'exportació
quan les "papas" es podrien.

(14) Mercat de Londres.

Aquell any ningú cobrà
i el pagès va maleir
sens pensar que abans d'ahir
un contracte va firmar.
El que potser mai sabrà
i si algú ho sap, s'ho conserva,
perquè hauria menjat herba,
de rascar-se la butxaca
per quan per tapar la taca (15)
sort tenir un fons de reserva.

(15) El dèficit produït

El pagès escarmentat
de la campanya passada
va reduir la sembrada
a molt menys de la meitat.
pensava vendre al comptat,
inclòs a preus reduïts,
tothom també es picà els dits (16)
i es llepaven la ferida,
enviant-los tots a dida
i tornaren penedits.

(16) El comerciant exportador també va rebre.

També estava associat,
no sé si un compte o un marquès,
que jugava a ser pagès,
amb el seu encarregat.
Un jorn vingué carregat
amb patates afectades
perquè estaven molt menjades
pel vil cuc de Rossinyol
i amb tot el seu desconsol
li varen ser rebutjades.

L'home bastant emprenyat
va anar a veure al President,
al·legant que amb molta gent
que treiés el més tarat
un xic més de la meitat
es podia aprofitar.
El President acceptà
per l'endemà a primera hora.
Jo a les set seria a fora
i que el Prohom fos allà.

El resultat un merder:
Vuitanta per cent per llençar,
vint per cent per embarcar
tot i no estant massa bé.
El qui feu un mal paper
fou el cap de "l'Hermandad",
que acceptant que havia errat,
prometé no intervenir
i el que pogués decidir
per tothom va ser sagrat.

A demés d'encarregat
també feia de comptable
i els dissabtes, molt amable,
pagava a l'associat.
Molt de treball mal pagat,
sense afaitar i bastant brut,
cada jorn més abatut,
no menjava ni dormia
i perdia cada dia
una mica de salut.

Molts dels caps portaven faixa,
per remei o per mania
i els calés que recollia
els enterrava a "La Caixa".
Jo un home de classe baixa,
també vaig fer de pagès,
no renego del qui ho és
perquè treballen com burros
i no es queden menjant xurros
quan és millor fer diners.

Tots tenen un gran defecte,
són gasius i mal pensats,
que és el més greu dels pecats
i com avar és perfecte.
Es sembla molt a un insecte
que sols treballa de nit,
molt conegut per mosquit,
que és un xuclador de sang,
espècies de distint rang
que no canvia el sentit.

L'any següent dels de Barbastro,
varen venir els de La Roca
comandats per un tanoca
amb el mot de "Fidel Castro".
Dels d'immigració ni "rastro",
molt migrat el contingent,
obligats a llogar gent
quan la feina els estrenyia
aquest dispendi es movia
quan repartien l'argent (17)

(17) Diners.

Un dia vingué d'un fil
que la feina és un fracàs
quan li va fer sang al nas
en "Castro" a un home vil.
Vingué la Guàrdia Civil
i detingué a l'agressor,
vaig demanar per favor
clemència a l'amic García, (18)
i em va dir, si en responia
que per ell era un honor.

(18) Cap de la Guàrdia Civil de Vilassar de Mar (i també de Cabrera)

Vàrem anar al port d'Arenys
per omplir tot un vaixell
i regnà tal desgavell
que només sentirem renys.
Sortí tard amb un poc menys
i faltà organització,
s'allargà el temps d'admissió
i tingueren molta llet
perquè segur que aquest fet
fou taula de salvació.

Als quatre dies comptats,
per tancar la importació
s'inicià la marató
entre els dos bans oposats
Reunits tots els magnats, (19)
acordaren ser els primers,
fer tractes amb mariners
i contractar dos vaixells (20)
que encara que fossin vells
no eren barcos gansoners.

(19) Unió de comerciants exportadors.
(20) Es discrepa del nº de vaixells.

Mentrestant els del Servei,
mentre els magnats navegaven,
vint Transfesas (21) carregaven
com si fossin or de llei.
No existia altre remei
que córrer al mercat anglès
sense que algú s'hi oposés,
ben distint del contrincant
que al tenir Londres davant
varen sofrir un gran revés.

(21) Companyia de transports que subministrava els vagons de tren de gran cabuda.

Feu vaga l'estibador,
quedant immobilitzats
i entretant coves i sacs
començaren fent pudor.
Prengueren la solució
de tirar-ho tot al mar, (22)
l'aventura els costà car,
en quan els cooperativistes,
lliures de coses tristes
aquell any no feren tard. (23)

(22) Existeixen vàries versions, una d'elles és que les malvengueren al
mercat francès.
(23) Sense les patates dels vaixells, el mercat quedà buit i el Servei feu el seu agost.

S'acabaren les campanyes,
campanyes del sofriment,
a mi m'han destruït la ment
i socarrimat les pestanyes.
Pocs diners de mans "tacanyes",
i quan em vaig a morir
recordo que emmalaltí,
no vull deixar mals entesos,
fou per culpa dels pagesos,
perquè Déu ho volgué així.

Em van deixar abandonat
i quan a la nit follaven
jo i la dona procuràvem
que tot quedés ordenat.
Jo vaig cometre un pecat,
perquè era bastant mussol,
actuar com qualsevol
no rebutjar les patates
rossegades per les rates
o pel cuc de Rossinyol.

Varen haver coses bones,
i també coses dolentes,
n'hi van haver de calentes
i passar males estones.
Les que foren més bacones
es reservaren per mi.
No recordo qui em va dir:
Ves-te'n a casa en pau
si tens forces fot un clau
i després cap a dormir.

                Continuarà?