La Guerra Civil Espanyola,
la Segona Guerra Mundial
i la democràcia fins els nostres dies (240)
Emborratxats de feixisme
i cagant-se amb la bandera,
uns generals de carrera
llençaren Espanya a l'abisme.
Una mola que ha afilat
i una moneda francesa,
varen assolir una entesa
amb un "santo" desterrat.
Urdiren un moviment
per matar molts espanyols,
i per no quedar-se sols
varen buscar a un delinqüent. (1)(1) Alemanya
Els nazis per assajar
i entretenir-se una mica
arrasaren tot Guernika
i en Franco se'n va alegrar.
I cap nació mou dos dits
ni els francesos ni els saxons
perquè són uns maricons
que ploraran penedits.
L'únic que si veié en cor
d'ajudar-nos fou el rus
però considero un abús
cobrant-nos l'ajuda amb or.
Amb totes les de guanyar
en Franco guanyà la guerra
i va fer un sot gran a terra
per la gent que va matar.
Vingué la Segona Guerra
i un país que ens escopí,
l'obligaren a ajupir
amorrat de cara a terra.
No va perdre la disputa
l'anglès que patí una mica
pensant si sofrí Guernika
Londres la passava puta.
Un Hitler fred i malvat
va fer la guerra llampec
que va ser parada en sec
pels herois de Stalingrad.
L'home cansat i vell
i amb la guerra ja perduda,
no demanà cap ajuda
per foradar-se el cervell.
Més d'un país malparit,
que mani en Franco consent,
que continua matant gent
ajudat pel seu partit.
Trenta anys més de dictadura
que els hispans vàrem patir,
fins que un dia es va morir
deixant Espanya insegura.
Tots els partits van sortir
i va néixer l'U.C.D.,
que després del que van fer
la mare que els va parir.
Per fi es feren eleccions
i el poble cagat de por
va votar el partit pitjor
el partit del "macarrons".
JA SÓC AQUÍ!Cabrejat en Tarradelles
d'esperar-se per Madrid
quan hauria preferit
escoltar les caramelles.
Després de molt discutir
amb l'home que va ser duc
a pas de puça aquell ruc
semblava voler cedir.
Retornant de La Corunya
el que tant es mereixia,
a la fi el reconeixia
President de Catalunya.
Sense temps per agrair
vingué a la Ciutat Comptal
i des del balcó més alt
va cridar: Ja sóc aquí!
LA TEJERADA I CIA DEL 23 DE FEBRER DEL 1981
Parlem d'un guàrdia civil,
l'home més dròpol i vil
que va ocupar el Parlament.
Es va treure la pistola
com si ho fes amb la titola
blasfemant com un dement.
Satisfet amb la tramoia
disparant hi trobà joia
i acollonir a l'atrevit.
Una gran part va espantar-se
i uns quants d'ells varen cagar-se
encara que mai s'ha dit.
Tejero es deia aquell home
i quan es creia Mahoma
el varen fer presoner.
Els amics com veient gates
varen fugir com les rates
per poder sortir el primer.
Quan un jorn varen jutjar-los
la pena que varen dar-los
un hostatge de primera.
A un castell de l'Empordà
Tejero va anar a parar
per escopir la bandera.
Voldria tornar a fer-ho
el descastat d'en Tejero
al no atorgar-li el perdó.
Avui és lliure de dia
i encara el podrit voldria,
no anar a dormir a la presó.
LA L.O.A.P.A.
Dos dròpols ex-presidents
d'aquesta Espanya tan guapa
fabricaren la L.O.A.P.A.
pels catalans fer contents.
Ho foren tant que corrents
la van portar a la justícia
que no acceptà la immundícia
inventada per un ruc,
que després el va fer duc
un rei que no té malícia.. . . . . . .
El cap gros de l'U.C.D.
com que no anava gens bé
l'hagueren de canviar.
Per res va servir el recanvi
i es sabut que amb aquell canvi
la varen tornar a cagar.
S'acostaven els comicis
i el temps dels grans sacrificis
es tindrien d'acabar.
Creien els socialistes
que totes les seves llistes
havien de triomfar.
El joc net, cap força bruta,
varen tenir l'absoluta
amb deu milions de vots.
Va trontollar tota Espanya
per haver tret "la cizaña"
que ens va embrutar quasi a tots.L'ERA SOCIALISTA
Va ocupar la presidència
un home amb molta presència,
un advocat andalús.
Nou anys va ser un super-home,
fins que el van treure i no és broma
per ser bastant gamarús.
El P.P. i els seus feixistes,
restes d'esquadres franquistes,
eren els seus enemics.
El primer cap fou en Fraga
que un dia ensenyà la braga
banyant-se amb uns amics.
Convençut estava en Fraga,
semblant una pastanaga,
que seria president.
Quan venien els comicis
per haver prestat servicis
a un governant indecent,
la seva candidatura
per firmar-la un caradura
se la cruspia en Felip.
Per fi va comprendre l'home
que no li feien cap broma
només que n'estaven tip.
Un dia amb impaciència
ens va asombrar amb la presència
d'un jove que ell creia astut.
Fins va venir amb la Botella
i ajudat per la femella
el nombrava substitut.
En el partit socialista
la corrupció està a la vista
i ho aprofita el P.P.
Al Parlament a vegades
varen dir-se animalades,
fins el nom del porc també.
Aprofitant el franquista
la corrupció socialista
es motegen de debò.
El cap com pren la paraula
sembla una gata maula
demanant la dimissió.
Un es perdia de vista
protegint al socialista,
com mai no ha va fer ningú.
Perduda la majoria
en Pujol els sostenia
de cara al Mercat Comú
ELS DEL CARRER NICARAGUADiferents dels de Managua,
els dròpols del Nicaragua
sempre junts com un llimac.
Esperaven que algun dia
en Pujol s'adormiria
i el donarien pel sac.
Aquest any noranta-nou
per poc li treuen el sou
i el deixen sens pantalons.
Varen tenir majoria
però se'ls borra l'alegria
al perdre per quatre escons.
ALTA VELOCITATEns deia un ex-president
que el futur estava al nord
i havia d'estrènyer fort
a l'incaut contribuent.
Fent el paper d'innocent
ens feu passar per l'embut,
demostrant que era un barrut,
com el temps ha demostrat,
quan l'alta velocitat
va portar-la cap al sud.. . . . . .
N'hi ha que planten un cep
quan beuen més d'una copa,
creient-se que estan a Europa
planten el cep al Magreb.. . . . . .
L'Aznar, insigne persona,
pretén guanyar la poltrona
de President de l'Estat.
Varen obrir el Parlament
per acusar-se la gent
d'un diner molt malgastat.
L'Aznar, en Felip i el Gal
feren un debat fatal
indigne per explicar.
Vingueren uns nous comicis
que guanyà el P.P. amb novicis
perquè el "Nan" l'apuntalà.
FINAL PATÈTICS'acosten uns nous comicis
que es faran a l'any dos mil
que si es miren de perfil
tindran els mateixos vicis.
Espanya, molts sacrificis,
les cols aniran més cares,
pitjor ho passaran les mares
quan al mercat aniran,
en quan a la gent gran
valdrà més que es facin frares.
. . . . . .
FORA DE TEMPS (El rebel)Un home pretensiós
curt de cervell i de talla,
va fer gravar a la xavalla
que era "Un gracioso de Dios".
És com si un gos rabiós,
creient-se de Déu un fill,
fes gravar que era un cabdill
degut a la seva gràcia,
quan va ser una desgràcia
no morís com un conill.
Sempre serà un malefici
i un procedir força greu,
matar la gent per ofici
invocant el nom de Déu.
Josep Garí Pons . 5-10-1999