El Barça d'ara i el seu pervenir  (247)

L'acomiadament de l'entrenador Van Gaal no sembla haver estabilitzat l'equip, almenys en la part esportiva. No es pot negar que ha estat clau en la decadència i destrucció del Nuñisme i les seves "seqüeles" ( o potser no encara ). Tant de bo que, com deia en Sergi, el Barça hagi tocat fons, ja que sols caldria millorar, però el futur immediat és molt negre i a mig termini no pinta gaire bé. Tan sols un miracle, en forma de copa d'Europa. . .

 

Què s'ha fet d'aquell equip
que guanyà tantes batalles?
És que ha perdut les agalles
o de jugar bé n'està tip?
Sembla que tingui la grip
i no es mou del mig del camp
i encara que caigui un llamp
primer es deixa fulminar
abans que es posi a jugar.
De pilota no en té fam.

Aquests onze jugadors
que cobren el seu salari
és un equip mercenari
que no sent els seus colors.
Deixant apart els rancors
potser ho tingui mal entès.
Que l'equip no hi pot fer més
perquè li falta la sort
i encara que hi posi el cor
tot li sol sortir al revés.

O potser l'entrenador,
que té poca simpatia,
és qui escup la malaltia
que provoca la maror.
O en Gaspart és un traïdor
pel fitxatge d'en Van Gaal
que si costà un dineral
ara que el fot al carrer,
crec que ell hauria de ser
qui hauria de pagar el mal.

Amb l'Antich brillarà el dia
i en Gaspart que està en capella
un jorn caurà de la sella
del cavall que pretenia.
Retornarà l'alegria
al rostre de l'afició?
Jo no tinc la solució,
el pervenir ho ha de dir
si el Barça torna a florir
o baixa de divisió.

Febrer de 2003

 

ÚLTIMA HORA

L'anunci de la propera dimissió per part d'en Gaspart el divendres dia 7 de febrer, ha aconsellat fer un darrer comentari, sense "retocar" el vers original.

S'ha complert la profecia.
En Gaspart ha dimitit
i la junta que ha escollit
també li farà companyia.
Vaig escriure en poesia
que li sortiria car
el fitxatge d'un petard
i com ja diu la cançó
"el viento se lo llevó
el sombrero ⁽¹⁾ de Gaspar"

(1) La presidència

 10 de febrer de 2003