CRONIQUES  DEL  GOL  I  BALON
       UNA  BARALLA  POÈTICA. 1950 (263)

Pel que es veu, a l'any 1950, en un partit de futbol entre el Masnou i el Vilassar , per un presumpte error arbitral al xiular un penal, van haver de reclamar a la Federació. Semblava que la reclamació no s'acceptava, però al final va alterar el resultat, afavorint l'equip visitant, el Vilassar. Es va anomenar el "cas Villà"
A la revista esportiva Gol, editada des de Blanes s'hi feien cròniques, crítiques i, fins i tot humor. En Josep, que firmava de vegades com a OSCAR o amb el seu nom, va encetar una diguem-ne, baralla poètica.
Tot això ha estat, de nou, gràcies l'escriptor i ex futbolista Xavi Ramon, de Vilassar de Mar, que em va cedir la seva col·lecció particular de revistes Gol i Balón.

Les transcripcions són tal qual, sense corregir ni modificar. No es respon dels drets d'autoria dels versos i escrits que no són firmats per Josep Garí Pons o "OSCAR". Encara que anònims i antics, no són propietat d'aquest lloc.

En la primera crítica, s'utilitzen jocs de paraules amb doble significat: Les falles (en referència a la proximitat de les festes de València) i la expressió "m'han tret els punts", que significava que la ferida ja estava curada, ja que en aquella època, els punts de sutura de les ferides s'havien de treure, al contrari que ara, que surten sols.


GOL. Blanes 23/02/1950

De VILASAR DE MAR , dicen . . .Según notícias de Masnou dignas de no tenerse en cuenta aseguran que la Federación Catalana ha fallado en el "caso Villà" a favor de su equipo, por el contrario, noticias locales dignas de descrédito, afirman todo lo contrario. ¿ Quie tiene razón ?
Los "chisteros" locales, en vista de la confusión reinante, han ideado los siguientes chistes:
Chiste de D. Serafín Casanovas que cree que los "puntos" se quedan en casa y que ha sido versificado por el tristemente célebre OSCAR.

Està malalt el Masnou
atacat del "cas Villà"
que's un mal modern que hi ha
que ha mogut molt d'enrenou.
Quatre socis, que'ls hi cou
l'enfermetat, un dilluns,
visiten, quasi difunts,
al malalt que, ja operat,
els hi diu: ¡Ja estic curat!
¡¡ La "fede" m'ha tret els punts !!

Otro chiste de D. José Garí que cree que "los puntos" se quedaron en Masnou.
La Federación Catalana una vez reunida y con suficientes elementos de juicio, falla; D. Entrenador que escampa a los cuatro vientos que los "puntos" se quedan en casa, falla; un directivo que asegura que la Federación ha fallado a nuestro favor, falla; otro directivo que apuesta cinco duros a favor del "once" de sus amores, falla; el Ordenanza Conserje del campo de juego que ya se ve en el segundo lugar de la tabla clasificatoria, falla; un técnico que empieza a vislumbrar la luz de la esperanza, falla; otro técnico que vislumbra una luz aparecida a la anterior, falla. En vista de tantas falla (léase fallos), la JUNTA por méritos propios es nombrada "Fallera Mayor". ¡ Que sea enhorabuena !
(Derechos reservados para todos los "hinchas" por el autor. Exclusiva para España de GOL. Rigurosamente prohibida la exportación y reproducción, incluso parcial).

***********************

Aquí tenim la rèplica, per desgràcia, sense firma, però, sens dubte, de part de la "junta" del Vilassar. En Josep, però, l'atribueix a un tal Pera.


GOL. Blanes 11 de Maig de 1950

De VILASAR DE MAR, dicen . . .
Aprovechando la oportunidad que me brindan estas páginas para contestar públicamente y de forma adecuada, a la bilis vertida por el malogrado poeta local D. José Garí Pons (Oscar) en el ejemplar de "GOL" correspondiente al 23 de febrero último.

¿ QUIEN ES EL QUE FALLA?

En el caso entre el Masnou
y la U.D. Vilasar,
nos dieron tanto que hablar,
y armaron tal "enrenou",

que hasta el poeta Garí
con ribetes de adivino
por cierto, con poco tino
escribió aqui mismo, así.

Que todo el mundo fallaba,
la Junta, el entrenador
y hasta el acomodador . . .
y el pobre no recardaba

que aquí el único que falla
y no le asiste la razón
es EL, pobre bribón
que no se porqué no calla.

¡ Garí adivino ! ¡ Oscar poeta !
Te lo digo de corazón,
aunque tengas vocación,
no estás bien de la "chaveta"

                 (sense firma)

 

****************************

GOL. Blanes 18 de Maig de 1950

José GARÍ PONS dice . . .
Habiéndome enterado a última hora del lunes del insulto dirigido por un ilustre miembro de la Junta de la U.D. Vilassar o por un "abnegado simpatizante" de la misma, no a mi humilde persona ya que "brams d'ase no arriben al cel" sinó a aquella esencia poética que tanto elogiaron Campoamor, Maragall, etc., y no disponiendo de tiempo suficiente para replicarle como se merece, me veo obligado a demorar dicha réplica que, con el beneplácito del Sr. Director de Gol, se publicaria en el próximo número. ¡ Vilasarenses ! Leed el GOL de la próxima semana.

**************************


GOL. Blanes 25/05/1950

De VILASSAR de MAR, dicen . . .
Contestació a una mala poesia, titulada "¿Quien es el que falla?"
NOTA ACLARATORIA: En el ejemplar de "GOL" correspondiente al 23 de febrero último publiqé UN CHISTE basándome en hechos reales y, digo reales, porqué todo Vilassar de Mar sabe muy bién que, mientras varios directivos de la U.D. Vilassar aseguraba y apostaba a que el célebre "caso Villá" estaba resuelto a favor de su equipo atendiéndose a una llamada sostenida entre un directivo y la sobrina de un señor que ostenta un cargo federativo, la directiva de la Federación Catalana de Fútbol se reunia y fallaba a favor del Masnou. Si mas tarde dicha Federació rectificó el fallo yo no tengo la culpa.


LA RÈPLICA

Com que no sóc directiu
i el meu càrrec no perilla
la meva ploma senzilla
la veritat sempre escriu.
No vull passar per cap viu
com més d'un banau es pensa,
ni espero cap recompensa
com més d'un "sabi" pretent,
ni vull ésser president,
ni tolero cap ofensa.

Vos, d'incògnit enraoneu
sols per ganes de xerrar,
per dir-me que vaig fallar
i mirar si m'enutgeu.
No em capfica el que em dieu
perquè us tinc per massa bleda
i si un bon bany d'aigua freda
jo sols sé que us heu ficat
de potes a la galleda.

El vostre vers no val gaire
perquè és una poesia
semblant a la porqueria
que recull l'escombriaire.
La vostra musa cantaire
ja us dic jo que està ben cuita
i em jugaria una truita,
els pantalons o quelcom
que ostenteu un bell cognom
que em recorda certa fruita.

OSCAR

******************

GOL. Blanes 01/06/1950

 

De Vilassar de Mar, dicen . . .
Contrarrèplica a la bilis destilada por OSCAR, en las páginas del anterior número de GOL.
Preámbulo: Evidentemente, y tal como ha manifestado desde estas páginas, el ridículo vate J. GARÍ PONS, no tiene la culpa de que el Consejo Directivo de la Federación Catalana de Fútbol, revocara el fallo que sobre el célebre "caso Villà" habia dado en su dia, el Comité de Competición de la misma.
La culpa ha sido solamente, de esforzados paladines, que no han dado su brazo a torcer, hasta ver resplandecer la justicia y la equidad, pese a que sabian que con ello iban a truncar y dejar en ridículo a Oscar y sus vaticinios.
Seria un caso insólito, que la afición y la Junta Directiva de la U.D. Vilassar, pudieran agradecer a este botarate, algún gesto que le acreditara de persona conspicua.

"DARRER AVÍS"

A só de timbals i corns
anunciava en Garí
que'm daria des d'aquí,
amb versos que ell creu bons,
i amb for espetec de trons,
severa contestació,
i es feia ja l'il·lusió
de poder deixar planxat
a n'aquest fervent soldat
dels rengles de l'UNIÓ.

Lo que deies seria, l'atómica,
ha sigut sols, una piula,
que no et calia escriurer-la,
doncs sense visus de cómica
t'ha resultat bastant rónica,
i no té ni cap ni peus.
Si tú, diferent ho creus
es que has d'anar a l'oculista
perquè t'arregli la vista,
ja que malament ho veus.

No ets directiu. Per mi,
no calia que ho diguessis,
¡ ai, pobres ! si hi arribessis,
amb el teu esprit mesquí,
els teus versos i el seu verí,
no tindria pas durada
cap obra ben començada.
¿ Recordes la revisió
dels comptes de l'UNIÓ ?
¡ Vaia una criaturada !

La teva lira escardada
desafina que és un gust
¡ Valgans Déu ! ¡ Valgans Sant Just !
¡ Calla ja d'una vegada !
¡ Fes-te donar una mirada !
¡ No oblidis, aixerit !
que el que escriu, es veu amb pit,
( tot recordan-te una fruita )
fer sense ous, amb tú una truita,
i menjar-se-la amb dalit.

(Sense firmar, altre cop)

****************

En Josep va preparar la re-contra-replica, i la va entregar per publicar, però sembla que en aquest punt, es va acabar la revista i aquí va quedar la cosa. Aquest document, evidentment, es va perdre.