Matar un rossinyol (280)

Un rossinyol refilava
una bella melodia
dalt d'un arbre que hi havia
en el lloc on jo habitava.
Sense voler recordava
que a la meva joventut
quan no tenia salut
i un hospital m'acollia,
reconec que un pèssim dia
vaig portar-me com un ruc.

Passejant per la pineda
sentí piular un rossinyol
i al veure que estava sol
de terra collí una pedra
tirant-la com una fera
contra l'innocent ocell
esclafant-li així el cervell
i condemnant-li la cria,
mentrestant jo em maleïa
i encara ho faig quan soc vell.

20 d'abril de 2004