En Modesto (287)

Foto: Francesc Garí. Setembre 2003

 

Cabrera no és el mateix
perquè hi falta en Modest Sells,
l`han portat a un lloc de vells
amb l’intent que posi greix.
D’acudits en sap un feix,
sembla beneit però és viu,
ha tingut un mal estiu
i ha hagut de deixar l’immoble,
tocant a brames del poble,
en “Modesto” en sap un niu. 

Té un cotxe destartalat
ple de papers i sorpreses,
per poder cobrir despeses
i assolir tapar un forat.
És home llest i aplicat
i ho demostrà en ocasions,
guanyant les oposicions
d’agutzil d’ajuntament,
però va tenir un mal moment
i va perdre els pantalons (1).

Persona de molts oficis
fou pagès, fou carter
i altres mandangues també,
per obtenir beneficis.
En moments de moltes crisis,
sempre tenia un racó
per pagar una excursió,
és conegut per tothom
i fins saben el seu nom
els nens de la població.

 

                                 

                                26 d’agost de 2004

 

 

(1) Es va deixar  convèncer perquè renunciés al càrrec

 

---

 

El passat dia 26 de setembre, en motiu de la diada de la gent gran del Poble de Cabrera de Mar, i en el transcurs del dinar que es va fer al restaurant Can Miracle, es va llegir i dedicar aquest poema a en Modesto. Recitat amb l'encert habitual de l'Emili Sala, l'homenatjat va quedar profundament emocionat per la dedicatòria (més que merescuda) i va rebre un calorós aplaudiment per part dels presents.

 

Foto: Francesc Garí. 26 de setembre 2004

 

--------------------------------------------------------

 

Malauradament, en Modest en va deixar un dia d'abril d'enguany (2005). Serveixi aquesta poesia com un darrer record. Fins sempre.

 

             Foto: Josep Garí.  En Modest és el tercer per l'esquerra

 

A l’amic Modest Sells

(E.P.D)

 

En Modesto ens ha deixat,
es deia Sells de cognom
i es recordat per tothom
com un home despistat.
Per mi serà recordat
com amic i intel·ligent
que demostrà al seu moment,
contradint opinions,
guanyant les oposicions
d’agutzil d’ajuntament.

 Fou home de molts oficis,
mal vestit i mal menjat,
si fa temps s’hagués casat
hagués tingut  beneficis.
Excursions, un dels seus vicis,
l’última que  fa és amarga
perquè la ruta és tan llarga
que inclús traspassa el cel blau.
Modesto descansa en pau
que el sentiment ens embarga.
 

Dono gràcies en nom seu
a la entitat o gent bona
que ha cuidat de sa persona
abans d’afrontar-se a Déu.

                                       Josep Garí i Pons, maig de 2005