El merder del Carmel o
la comissió del 3% (295)

Fou en temps d'en Porcioles
que es construïren les cases,
sostenint les seves bases
amb terres ermes i soles.
Amb el temps no corres, voles,
han passat un grapat d'anys
i els habitants amb afanys
han construït un hortet.
Un dia de molt de fred
el destí els hi envia danys.

 

El Govern va fer un forat
amb diverses taladradores
i amb el trontoll ⁽¹⁾ aleshores
el Carmel quedà esquerdat.
Per criticar el disbarat
la cúpula convergent
va aprofitar aquell moment.
Maragall sentat a taula
va dir la següent paraula:
comissions al tres per cent.

 

Aquí l'home s'extravia
esgrimint el tres per cent
perquè l'altre és innocent
o segueix el pa del dia.
Si no perden la mania
de tirar-se els plats pel cap,
excepte ells, tothom ja ho sap,
que jugant un joc tan brut
poden perdre l'Estatut
com el cava perd el tap.

El socialista Nadal,
que vigilava les obres
ja va comprendre de sobres
que també prendria mal.
Si els caps de partit tal qual
no es porten un xic més bé
es pot armar tal merder
que embruti inclòs Catalunya
i si el rancor no s'allunya
a tots nosaltres també.

 

Josep Garí i Pons

Març de 2005

 

(1)La causa de l'enfondrament la desconec. Podria ser la mala terra, una deficient perforació. Jo he possat la més innocent.

El Carmel, L'Estatut
i un duo de cuidado (296)

 

Dos polítics rancorosos
ara estan fent el talòs,
sols els falta trobar un os
per barallar-se com gossos.
Hi guanyaríem que els Mossos
els tanquessin a tots dos,
perquè un fet aparatós
com és un estimbament,
afegint-hi un tres per cent,
sigui causa per fer l'ós.

 

Si segueixen barallant-se,
ficant-hi el nas el P.P.,
el que els catalans poden fer
és solament emprenyar-se.
Assoliran embrutar-se
si no es porten molt més bé,
perquè armaran tal merder,
si continuen fent joc brut,
es pot perdre 'Estatut
i la dignitat també.

 

Si s'abracessin els dos
per lamentar l'incident
i el discutit tres per cent,
seria un duo famós,
donant ajuda com fos
als habitants del Carmel,
no esperen baixes del cel,
salvant així l'Estatut
si a Madrid algun Barrut
no hi trobés molt més d'un pèl.

 

Josep Garí i Pons

Març de 2005